Una de les problemàtiques de la societat actual rau a no pensar, no reflexionar i deixar d'observar què ens envolta. Morim cada dia si no pensem, si no reflexionem, però sobretot si deixem d'observar. Parar atenció a com actua la societat, els moviments i les interaccions de les grans potències mundials, les reformes legislatives i judicials, els conflictes arreu del món, la privatització d'alguns sectors, etc., pot permetre trobar solucions als errors que es produeixen dia a dia.

Avui però, hem deixat d'observar, hem deixat de reflexionar, i hem deixat de buscar alternatives. Som submisos al poder del capital, que ha provocat que entenguéssim per felicitat el que ara són luxes i una vida de comoditats. Només així s'entén que permetem una destrucció massiva del planeta, l'existència de desigualtats socials tan àmplia, les grans crisis mundials com la dels refugiats, la misèria, la sang i el plom.

La hipocresia creix fins arribar al llindar de la crueltat. Els agents econòmics i el lliure comerç, amb la globalització i expansió del neoliberalisme, han permès que les grans multinacionals i les elits poguessin expandir la seva economia arreu del món i crear noves sucursals i indústries a països d'Àfrica i Àsia. Alhora, aquestes grans empreses s'han beneficiat i s'han enriquit a través de l'explotació de la població nativa, de guerres per l'extracció de petroli i, en certs casos, de l'esclavitud i l'explotació infantil. I el problema és que hem sigut capaços d'acceptar aquestes injustícies, de veure-ho i girar el cap, de no moure un dit perquè això no fos així, i àdhuc en el moment en què part d'aquesta població necessita ajuda perquè la seva llar ja només és runa i bales incrustades, els deneguem l'entrada.

Als camps són centenars de cares les que veus amb llàgrimes. Famílies atemorides, persones que fa mesos que viuen en tendes de campanya o al ras, amb temperatures que han arribat a ser inferiors als vint graus sota zero. Són persones que han de fer una llarga cua per menjar un plat fred i un crostó de pa sec. És necessària la solidaritat en conflictes tan durs i complicats com  ho és el dels refugiats, ja sigui a través d'accions humanitàries i d'ajuda directa, com també mitjançant la presa de consciència. Informar-se, pensar i reflexionar i evitar que conflictes com aquest caiguin en l'oblit.