Frenètic: que té frenesia. Frenesia. Segons el DIEC, es tracta d’una exaltació furiosa, excitació extrema. Exactament això és el que vivim avui en dia la meva generació. No és la primera vegada que en parlo però és que em segueixo sorprenent de com n’estem de supeditats al rellotge i a la immediatesa. Últimament està prenent força el tema de la reforma horària en pro de la conciliació i la racionalització d’horaris. Una racionalització que comportaria que la jornada laboral no s’estengués innecessàriament més enllà de les últimes hores de sol. “Ha!”, penso mentre se m’escapa el riure. A les 18 hores encara em queda una bona estona per començar les meves activitats extraescolars (enteneu aquestes com idiomes, gimnàs, cerveses amb els col·legues...). I és justament això: un ritme de vida frenètic el que portem encara que cada vegada prenguin més força moviments alternatius que prometen desacceleració. I mireu que ho intento, que cada matí compleixo amb el decàleg de bons propòsits per tenir un dia tranquil. Que fins i tot m’he imprès l’article de la Vogue titulat “La dieta del no esgotament”. Però res, com més medito al matí, més activitats poso al meu dia que, per què enganyar-nos, en el gruix de tota una vida representaran una absurda insignificança. I per aquestes dates, que toca autoavaluació anual, val la pena fer-hi una pensada.