Tenia pensat rememorar un dels primers articles que vaig escriure en una de les columnes al Som sobre consumisme i Nadal; tot i això, una notícia m’ha deixat ben tocat i descol·locat. El dimarts 27 al vespre (hora garriguenca) em va arribar via internet la notícia de la mort de Carrie Fisher, l’actriu que ha marcat una generació. Intentaré convertir aquests pocs caràcters en un breu perfil sobre la seva persona.

Fisher es va posar a la pell d’una de les princeses més emblemàtiques de la història del cinema: Leia Organa. Més amant de l’acció que dels prínceps blaus, va encarnar aquesta guerrera intergal·làctica en una època en què pocs es podien arribar a pensar que les princeses també podrien ser les heroïnes d’un film d’acció. L’actriu serà sempre recordada com la valenta Leia de la saga de George Lucas que li va proporcionar “fama i addiccions gairebé a parts iguals”, com va citar ella en una de les autobiografies. Una noieta de menys de 20 anys no va poder domesticar la fama d’una pel·lícula i això la va portar, durant un temps, al costat fosc. Però el que no sabia tampoc, amb 20 anys, és que el que estaven teixint amb Mark Hamil, Harrison Ford... seria un mite de la cultura moderna amb milions de seguidors. M’agradaria acabar amb una frase d’un exprofessor meu, Toni Vall, en un article que va escriure sobre l’actriu al diari Ara: “Mor Carrie Fisher i penso en el pas del temps incrustat per sempre en una pel·lícula eterna: Star Wars”.