La crisi humanitària que estem vivint és un dels episodis més tristos i cruels que veurem al llarg de la nostra vida. Els milers de refugiats que busquen una vida millor s’han trobat amb un mur a ponent que els pot condemnar, ja que estan en una situació que no poden avançar ni tornar enrere; al seu davant les portes estan tancades, i al seu darrere hi continuen caient bombes i havent-hi atemptats terroristes.

Els arguments dels governs per no fer més per tota aquesta gent necessitada crec que són dubtosos. Quan és per un interès governamental, de seguida s’aproven lleis, s’apliquen sentències o s’inverteixen recursos, però pel que s’ha vist, en afers altruistes no és així. De fet, només cal veure la parsimònia amb què l’estat espanyol encara els problemes socials interns; si no ajuden els seus propis conciutadans, qui pensava que farien res pels refugiats? Sort en tenim, però, d’algunes ONG i de les campanyes solidàries que dediquen grans esforços perquè el mar Mediterrani deixi de ser el Mare Mortum i fan tot el possible pel bé de les persones que busquen refugi. Sense anar més lluny, la campanya Casa nostra, casa vostra ha aplegat centenars d’organitzacions i associacions i milers de signants d’un manifest que demana que Catalunya sigui terra d’acollida i reclama el dret a la lliure circulació de les persones, entre altres coses. Us animo a llegir aquest manifest i signar-lo, si ho creieu, per fer més forta la veu solidària dels catalans.