El curs de formació que més ha triomfat a la feina ha estat el de mindfulness! Ha vingut tothom i és el que té més llista d’espera! No em sorprèn. Sempre s’ha dit i es diu allò de viure el moment... però ara necessitem emmarcar- ho, tenir les eines perquè no se’ns oblidi, perquè el passat ja no hi és i el futur el vivim quan és present; perquè resulta que dines amb altres però ningú hi és; perquè camines pel carrer i penses en la conversa d’abans o en la que tindràs després; perquè quan vas al cinema hi vas amb el marit i el teu cap i quan vas a dormir ho fas amb la parella i amb algun proveïdor... I pensem en el viatge de l’estiu i no veig aquella persona que potser seria una gran amiga meva al tren de rodalies; o en el supermàster als EUA que m’agradaria fer i no valoro aquell article tan ben escrit que hi ha al diari local, o en el pis gran que llogaré quan guanyi més diners però des del qual potser no veuré tan bé les estrelles com ara des del meu petit balcó... A la Cursa de l’Oli vaig córrer ràpida per patir la petjada, notar el fred a la cara, emocionar-me amb aquell paisatge d’oliveres que, des de la ciutat, em queden tan lluny... Però ja no hi vull pensar, ara escolto el teclat de cada lletra que escric, i noto fred a les cames, i tinc ganes d’anar al lavabo, i estic nerviosa ... de l’emoció de viure, cada segon fugisser, i penso en el teu moment futur quan llegiràs això, que ara és el teu present i per a mi ja és passat; no et sé dir en aquest moment que escric on sóc ara quan tu llegeixes... Només tinc present. Quina sort que tinc!