Des de la societat civil, les institucions, alguns particulars i el mateix Centre d'Estudis de les Garrigues es procura -vull creure que és cert- vetllar pel patrimoni de la comarca. Així, el CEG, a través de jornades específiques, actuacions concretes o les publicacions de les actes de les Trobades d'Estudiosos biennals, s'ha ocupat de la recuperació i la revaloració del nostre patrimoni arquitectònic, històric, lingüístic, cultural, natural... I, és bo i necessari que sigui així.

Tanmateix, per a què -o per a qui- volem recuperar, mantenir i potenciar aquests actius? És per fer una mena de macroparc temàtic d'abast comarcal? Un lloc on els habitants -els aborígens- es mostrin com una espècie en perill d'extinció entremig de restaurades esglésies i conservades cabanes de volta? Algú ha pensat que el primer patrimoni que cal tenir en compte en qualsevol territori és el demogràfic, és a dir, la gent? Tenim una classe política que, en general, es preocupa per fer, poso un exemple com qualsevol altre, canals. Canals per a què? Per a una pagesia envellida que no en podrà gaudir? Per a una joventut que, majoritàriament, es veu abocada a l'emigració o que, legítimament, vol escollir un camí laboral diferent del de la terra? I mentrestant, els pobles es van morint... llevat, potser, d'algun nucli més poblat que va fent la viu-viu, i m'agradaria saber per quant de temps.

Ja tenim a la nostra terra bones iniciatives que permeten fixar una part -però encara molt petita- de la població que en altres circumstàncies també marxaria. Tanmateix, no hi ha un projecte seriós a nivell de comarca, a nivell de país, que permeti aturar la sagnia demogràfica i l'envelliment poblacional que acabarà comportant la desaparició de molts nuclis de població. Sense això no hi ha res, no hi ha futur. I, fins ara, no hi ha ningú que s'hagi pres l'assumpte seriosament i no sé si la futura República Catalana voldrà assumir aquest repte si el clam no sorgeix del territori. O ara... o mai!

Santi Arbós