El concessionari de l'autopista AP-2, Abertis, hereva de la fusió sobre la base de l'antiga Acesa l'any 2003, ha respirat. Ha manifestat obertament que no confia en la renovació de la concessió de l'explotació sobre l'AP-2 el 2021.

En un estrany exercici de franquesa ha dit que cap representant de l'Administració estarà disposat a assumir el cost polític de renovar-los l'explotació. No és un exercici gratuït. Si hi tinguessin quelcom a pelar ben segur que estarien callats, però l'empresa és conscient d'un altre factor que pesa, i molt. La Unió Europea s'ha plantat contra les renovacions automàtiques de grans concessions basades en l'arbitrarietat i exigeix garanties escrupoloses de publicitat i concurs que assegurin la lliure competència. Això vol dir que en un eventual concurs per a la renovació hi concorrerien una rècula d'ofertors de tot el món que redueixen molt les possibilitats de renovar-la i obligarien a un notable reajust dels termes del negoci. 

L'empresa entén que li compensa més explotar mercats més verges i, quant al territori català i espanyol, aposta intel·ligentment per centrar-se en concessions de xarxes de telecomunicacions que vindran a ser, i ja són, les autopistes del futur. Concessions igualment milionàries, però molt més opaques i amb una absència total de sensibilitat ciutadana. Per tant, a poc a poc i a falta de només quatre anys -48 mesos-, el rescat definitiu de l'autopista AP-2 va prenent cos. És una magnífica noticia per a les Garrigues, perquè sens dubte serà la comarca més beneficiada de l'entorn atenent la seua situació. 

Abertis ha matisat que en el futur igualment es pagarà per circular per les vies ràpides. Cert. Arribarà un dia que, com a Àustria i altres països, s'implantarà l'anomenada "eurovinyeta", que la Generalitat ja va provar a l'Eix transversal per als camions. Però això ja serà una altra història, i molt més equitativa, perquè es tracta d'una taxa que s'implanta globalment i el seu únic fi és compensar el manteniment, no pas engreixar un negoci abusiu.