Hi ha dos factors principals que són els que fan que la gent es quedi, marxi o vingui a viure al món rural: feina i serveis. Per moltes estratègies que busquem, si aquestes no generen feina i serveis a mitjà-llarg termini, és molt probable que la fixació de població sigui només temporal i desaparegui quan desapareguin la feina i els serveis. Hi ha territoris de poca població autòctona, especialment alguns de muntanya, que han fet una forta aposta pel monocultiu del turisme. El boom immobiliari i la nova capacitat adquisitiva d'alguns sectors hi van fer emergir multitud de segones residències, però desapareguda la capacitat adquisitiva, desapareguda la segona residència, amb un risc evident que els preus s'hi mantinguin alts i acabin sent un paradoxal impediment perquè els joves de la zona es puguin quedar.

Apostes per atreure mà d'obra en projectes concrets o oferir feines puntuals per part dels municipis també corren el risc de ser solucions efímeres. Desapareguda aquella feina, desapareguda la població nouvinguda, perquè la gent, com dèiem, va i ve seguint el sender de les possibilitats de treballar. Els moviments de població sempre han funcionat així. És així com han anat marxant successives onades de joves garriguencs cap a les ciutats, no? És molt difícil trobar fórmules que reverteixin la tendència a curt termini, però val la pena tenir sempre presents aquests dos factors: feina i serveis.

En una comarca com les Garrigues, a l'espera d'una possible recuperació del sector primari des de nous vessants, és probable que les possibilitats de treballar aquí estiguin més vinculades a la feina a distància, en les seues múltiples facetes, que no en feines desenvolupades directament sobre el terreny. Intentem fixar pagesos, sí, però treballem també per atreure dissenyadors, arquitectes... I per això és fonamental disposar de bones telecomunicacions. Tots aquells esforços que les Administracions bolquin en això, com estar a sobre de l'etern problema dels talls elèctrics, són una inversió demogràfica de futur.