El company Ferran Casas, amb el qual comparteixo espai en aquesta secció d'opinió i també veïnatge municipal de forma ocasional, em donava l'entrada en el número passat del Som, amb relació al que tenia pensat escriure en aquest número. En qüestió d'una setmana (30 d'abril i 5 de maig, respectivament), la Comissió per la Memòria de les Borges va recordar i reconèixer 120 garriguencs/garriguenques en dos actes íntims, minimalistes, si voleu, sense estridències, però, segurament amb la gent que hi havia de ser.

Per una banda es posava NOM I COGNOMS a 76 d'ells/elles enterrats/ades a la Fossa Comuna del cementiri de les Borges Blanques durant la guerra civil (els fins ara localitzats, que no vol dir que siguin els únics). Amb aquest fet, no solament es senyalitza un espai, sinó que, el més important, es dignifica unes persones fins ara oblidades, per fi se les reconeixia i es feia un homenatge a les víctimes allí enterrades. Ara els seus familiars podran, per sempre, saber on estan enterrats els seus antecessors i això no és menor.

En definitiva, aquest acte de dignificació d'aquesta fossa recull tota una simbologia de respecte per les persones i honora les víctimes de la Guerra Civil, ja sigui d'un bàndol com d'un altre (com és el cas dels enterrats a la fossa) i torna la dignitat i la identitat a totes aquelles persones que van morir en circumstàncies tràgiques.

Per altra banda, escric nom i cognoms amb majúscula perquè la resta de garriguencs homenatjats, 44 -els que foren deportats i tancats en camps de concentració nazis (cal recordar que 33 d'ells hi van morir)-, un cop passaren la porta d'entrada ja deixaven de tenir-ne per passar a ser, simplement, un número i prou. Quan les persones deixem de tenir nom i cognoms restem en l'oblit, perdem l'ànima, la personalitat, passem a no ser ningú. Dir pel nom i cognom, tan fàcil... tan difícil. Quantes coses grans poden oferir actes petits. Gràcies Marc, Jordi, Miquel...