Diumenge, després de passar unes hores pel centre de Lleida gaudint dels espectacles de la Fira de Titelles, vaig enfilar la C-12 fins a Llardecans. El sol apaivagava la intensitat de les primeres hores de la tarda i els camps espetegaven en colors càlids, harmoniosament amb el final del dia. Em van venir al cap els versos del poema Collarets de llum, de Miquel Martí i Pol. Els versos diuen: Collarets de llum / quan la tarda fina; / si el rostoll s'adorm / tot és de joguina. Era exactament això. Senzillament insuperable. Tant de bo, algun dia, el secà justifiqui eradicar el brot d'arbres fruiters que mica en mica prolifera. Perquè no sé ben bé què aporten. Més diners? Tant millora la butxaca que paga la pena el canvi? Al meu entendre no fa més que restar al paisatge i a una manera d'entendre la vida. Però de pagesia no n'entenc. O potser és que hi ha coses que no les vull entendre.