El 2008 es considerat l'any de l'esclat de la crisi econòmica, financera i social.

Els governs i altres institucions van fer el diagnòstic de les causes, van receptar les mesures correctores. A la classe treballadora reducció de sous i precarietat laboral; als jubilats congelació de les pensions; als bancs rescats milionaris, no amb els seus diners sinó amb els nostres; a les grans corporacions llibertat de preus dels seus serveis: autopistes, aigua, electricitat, gas, farmacèutiques, etc.

Les ajudes a les corporacions financeres i les subministradores de béns i serveis han fet possible que avui es parli de la recuperació de l'economia (d'aquestes grans empreses). Però les classes populars segueixen sense percebre la sortida de la crisi. Quan el Gobierno pregona que s'està sortint de la crisi es refereix a la crisi financera i econòmica de les grans empreses, i silencia -no ho desconeixen- que la majoria de gent és qui ha aportat bona part de la recuperació a costa de perdre renda econòmica: pagant comissions injustificables a bancs i caixes; augment de preus de la llum, del gas i de l'aigua; cobrant sous de vergonya, i aneu afegint el que us heu trobat cadascú.

Del 2008 al 2016 les rendes del treball han caigut un 6,1%; les rendes del capital han crescut un 1,7%.

Final de la crisi econòmica i financera, d'acord. El final de la crisi social per quan?

Reciclatge a les Garrigues

El 2010 cada habitant de la comarca generava 390,36 quilos de brossa l'any, en reciclava un 22,61%. Habitants: 20.413.

El 2015 cada garriguenc feia 365,11 quilos de brossa l'any i en va reciclar 84,41 quilos (23,12%). Habitants: 19.342.

La web de l'Agència de residus de Catalunya només dóna dades fins al 2015.

I si dediquem alguns diners a estudiar la viabilitat del porta a porta que és el que fan els pobles petits i mitjans que reciclen més del 65%? Aleshores no caldrien pel·lícules ni vídeos.