De veritat, de veritat us dic gràcies. Per avançar-nos la feixuga càrrega de treure les estelades i símbols de tots els racons de la nostra, i també vostra, nació. Com vosaltres ben bé sabeu han estat uns anys entranyables. Malgrat que al principi no sabíem com atendre els vostres gestos i més aviat ens agafava alguna enrabiada, en el fons heu aconseguit que un poble que tenia motius per engegar una autèntica intifada de pedres i foc, hagi tret el millor d'ell mateix. Hem cantat, hem rigut, hem ballat, hem plorat de l'alegria de veure'ns tots, petits i grans, units sota el mateix estel. I que difícil que se'ns farà a partir d'ara. Deixar enrere les afeccions és complicat. Però la democràcia és així. I passi el que passi el pròxim 1-O haurem de desar les estelades en un calaix. Alguns, molts, esperem que sigui per sempre. Perquè somiem en un país nou on personatges com vosaltres haureu de reinventar-vos. Per exemple, podríeu aprendre a sostraure ametlles, o aulives, i de pas, guanyar-vos un jornal.