Els últims dies han estat d'una inquietant voràgine d'informacions, desinformacions i contrainformacions que ni l'enginyer més espavilat contractat pels amos del Ferrari Land hagués imaginat les giragonses que es podien fer per segon.
Com que sembla que la perspectiva per a les properes setmanes pugui mantenir-se en la mateixa dinàmica i amb el risc que el que pugui escriure en aquest article quedi obsolet des del minut zero, em remetré a manifestar tota una sèrie de certeses o fets consumats, més que res perquè quedin clars per a futures decisions que s'hagin de prendre.
La primera certesa que cal deixar clara és que el passat divendres 27 d'octubre es va proclamar la República Catalana com a conseqüència dels resultats del referèndum de l'1 d'octubre. És a dir, Catalunya assolia la seva independència respecte a l'estat espanyol i quedava constituïda com un nou estat. També és ben cert que el mateix dia es posaren en pràctica, o com a mínim s'anunciaren, les primeres mesures acordades pel Consell de Ministres espanyol després d'obtenir llum verda per aplicar l'article 155 de la sacrosanta Constitución española.
És una certesa que des del govern espanyol se cessà el president, el vicepresident, a més d'altres càrrecs, i es dissolgué el Parlament. Però no és menys cert que no solament i únicament el PP volia aplicar el 155, sinó que al darrere, i de forma incondicional, hi havia la petjada clara i nítida de Ciudadanos i el PSC-PSOE. Per anar situant cadascú dins de l'organigrama d'interessos i prioritats polítiques. Us sona aquella foto de les Açores, i totes les conseqüències que va tenir?
És d'una certesa flagrant, insultant i indiscutible que el dia 1 d'octubre va haver-hi un atac frontal i brutal a la població que lliurement i pacíficament va anar a votar, també a les Garrigues (cosa que l'amic Hèctor Suñol ja s'ha encarregat de deixar ben clar amb el docureportatge que ha penjat a les xarxes). Però també és d'una clara certesa que, especialment des del PP, s'ha intentat minimitzar les conseqüències d'aquella repressió violenta i gratuïta amb declaracions que justifiquen l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'estat, totalment proporcionals i proporcionades, fins i tot manifestant que moltes de les imatges foren manipulades. Afirmacions que han tingut el suport de Ciudadanos i que el PSC-PSOE va criticar amb la boca petita, massa petita i, potser, només per dignitat o per vergonya aliena.
És del tot cert que no tothom vol, o volia, la independència de Catalunya i prefereix continuar a Espanya, posició totalment digna i respectable. També és cert que en les manifestacions organitzades per Societat Civil Catalana per a aquesta finalitat, com per exemple la del passat dia 29 d'octubre i amb el lema Tots som Catalunya, en la fila zero o fila vip, hi apareixien tots els líders catalans del PP, Ciudadanos i PSC, el trident 155 per Catalunya.
Una altra certesa absoluta és que Cervià de les Garrigues fou el primer poble garriguenc a rebre la nova República Catalana amb una celebració popular i festiva. Com també és ben cert que fou el primer poble de les Garrigues a declarar-se Territori Català Lliure amb l'aprovació unànime del ple el dia 6 de setembre de 2012.
Aquestes són una sèrie de certeses, algunes de les quals molt òbvies, però precisament per això cal recordar-les davant del futur incert, però esperançador, per al nou País emergent.