Diuen els entesos d'això de la psicologia evolutiva i del desenvolupament cognitiu, que les persones anem cremant etapes a mesura que anem celebrant anys, o dit d'una altra manera més acadèmica, els processos de creixement són maduratius, és a dir, que el creixement físic influeix (o així ho hauria de fer), directament, en l'aportació d'un desenvolupament de la conducta ordenada.

Aquest concepte de maduració, amb relació al cicle de la vida, significa que a mig segle, és a dir, la cinquantena, a la qual acabo d'arribar, s'inclou l'anomenada adultesa mitjana on, entre d'altres aspectes, es produeix l'anomenada "crisi de la meitat de la vida" i la lluita entre la generativitat i l'estancament. Com deia algú, els de la cinquantena actual estem en una fase de transició entre la feina i la jubilació.

Però el que a mi més m'interessa, ara per ara, és saber com mantenir una bona salut mental i per això, segons diuen, caldrà que ajusti bé les meves expectatives amb la realitat. Dit d'una altra manera més planera, "allò que voldria fer i allò que realment he de fer". Ai las! Aquest crec que serà el gran problema, creure que encara es pot arribar a la font de l'eterna joventut, aquella que et proporciona l'aigua beneïda que t'atorga joventut o immortalitat a qui en beu o veure't enxampat en la síndrome Peter Pan i no assumir les noves responsabilitats que dóna aquella vida adulta abans esmentada. Tot plegat ho haurem d'afrontar amb tota dignitat.

En tot cas, tota la parafernàlia anterior, és per dir que tant se val si arribes a mig segle com al segle sencer si ho fas envoltat, i amb la companyonia, d'una bona colla d'amics i amigues i, especialment, de la família. Tota la resta, crec, que és secundari.

És per això que vull agrair a les famílies Rubió, Muntanyola i Sobrepere, amb les seves respectives parelles, cunyats, cunyades, nebots, nebodes, i a la Penya Boy per acompanyar-me en la rebuda d'aquesta nova etapa vital i per fer-m'ho tan fàcil al llarg de tots aquests anys.

Perdoneu però algú ho havia de dir.