Al bar es parla de tot: del temps, de futbol, de les collites, del poble. Sovint les converses, quan tracten de la vida del propi poble, es tornen apassionades; qui més qui menys té el seu punt de vista sobre què li convé i què li falta al poble; la gent opina sobre les decisions de l'ajuntament; a vegades critica que no es preocupi d'allò que a un li sembla que hauria de fer.

En els plens de l'ajuntament és on es debat i es prenen els acords. Els plens són públics, però poques vegades hi assisteixen els veïns. La gent quan opina ho fa al bar o la botiga; l'ajuntament a l'hora de prendre acords ho fa dins la casa de la vila. Em sembla que seria bo que uns i altres ens trobéssim en un mateix lloc.

Em ve a la memòria un viatge amb uns amics. En un dels pobles on ens quedàrem a dormir, després de sopar vàrem asseure'ns, a fer un beure, a la terrassa de l'únic cafè del poble. A la taula del costat hi havia un grup de gent: nois, noies i persones grans. Després de preguntar-nos d'on érem, ens van explicar que una d'ells era l'alcaldessa, altres els regidors i la resta eren veïns; estaven celebrant un ple. "Com que a la gent li fa mandra venir a la casa de la vila, l'equip de govern anem allà on es reuneixen els veïns", ens digueren per explicar-nos aquella iniciativa insòlita per nosaltres.

Si als pobles petits es fessin els plens municipals al bar, tothom podria estar al corrent dels debats de l'equip de govern municipal i dels acords que pren. D'aquesta manera, en les converses de cafè quan s'opinés sobre els acords municipals, es faria sabent com i per què s'han pres. Fins i tot, l'alcalde podria donar la paraula als assistents, per saber què pensen, què volen, què esperen i, sobretot, fins a quin punt estan disposats a col·laborar per millorar el poble.