Onades de persones van arribant a les ribes dels països mediterranis europeus; si abans no s'ofeguen. Els polítics que es cuiden de les fronteres estan espantats: no els podem acollir a tots, diuen, per tapar la seva incapacitat per afrontar la seva arribada; tenen mala consciència perquè no volen encarar les causes que empenyen els emigrants a deixar casa i família.

Causes que mouen a emigrar: guerres, pobresa i governants corruptes, miratge del benestar de les societats europees. Natalitat desequilibrada. La llista pot ser més llarga.

Dintre les societats europees hi ha fundacions i moviments que es preocupen per atendre l'arribada dels emigrants, per facilitar-los un arrelament. Però mentre n'ajudem unes dotzenes, potser alguns centenars, són milers els que miren d'entrar a Espanya, Itàlia, Grècia, França.

Als governs els preocupa que n'arribin tants; no es pregunten per què. Gasten molts diners a posar portes i tanques cada vegada més altes a l'emigració, preocupats només que no entrin. Però segueixen arribant.

La Unió europea destina elevades sumes d'euros a encarregar a països, plens de corrupció, que els facin la feina inhumana d'atrapar els que gosen travessar la Mediterrània; esperant que seran eficients davant la promesa de tants com en retorneu us pagarem; a tant la peça.

Els governants coneixen les causes de tanta emigració. És en els llocs on s'origina que han d'invertir; és als governs d'aquests països que han d'estovar i deixar de vendre'ls armes.

El govern del PP va decretar que els rics poden obtenir el permís de residència a Espanya: comprant una vivenda de més de 500.000 €; o bé comprant deute públic per valor de dos milions d'euros (sense fer preguntes sobre l'origen dels diners).

La resposta més freqüent dels governs europeus per als emigrants pobres: que els bombin.