Accedir a un habitatge de qualitat a un preu molt inferior al de mercat mitjançant una inversió inicial assequible (quinze o vint mil euros, per exemple) i una quota mensual simbòlica (de 200 euros a tot estirar) tenint la seguretat que mantindràs aquest habitatge fins que ho vulguis i que recuperaràs la inversió inicial si decideixes abandonar-lo.

A aquestes característiques tant difícilment creïbles en aquest mercat immobiliari indigne, responen les cooperatives d'habitatge de Model de Cessió d'Ús (MCU) que, arrelades des de fa anys a països com Noruega, Dinamarca, Suècia o el Canadà, comencen a introduir-se amb força a casa nostra. L'essència del MCU o cohabitatge és l'associació de persones en una cooperativa que construirà (o rehabilitarà) una sèrie d'habitatges (dels quals esdevindrà propietària) en un solar propi o cedit a preus baixos per un tercer (generalment un ajuntament) i que, en la majoria dels casos, comptarà amb zones privades, d'una banda, i espais comuns que seran gestionats de manera comunitària, de l'altra.

Una fórmula que ens permet concebre l'habitatge com un dret i no com un bé de mercat, defuig l'especulació, se sustenta sobre els valors de l'economia solidària i presenta avantatges tant per a les persones associades (preus justos i sense lligams) com per una administració que generarà habitatge assequible i reactivarà patrimoni en desús.

I un es pregunta per què encara no hi ha ni un sol projecte similar a la comarca. En un racó de món on, si no tens la sort de rebre un bon regal en forma d'herència, tenir casa digna passa per pagar un lloguer alt i amb data de caducitat o per alçar o rehabilitar un habitatge hipotecant-te fins a les orelles, sembla que un model com aquest s'hauria d'imposar. Serveixin aquestes ratlles com una crida a garriguencs i garriguenques que busquen lloc on viure a fer de la necessitat virtut i explorar una opció econòmica i socialment sostenible com aquesta i als ajuntaments de la comarca a donar-hi sortida i promocionar-la.