Els auguris es confirmen i l'any vinent la comarca comptarà amb una escola menys. Aquest serà el darrer trimestre que la Pobla de Cérvoles manté oberta la seua escola, i es tanca així un fil de ben segur centenari. No és sols que tanqui una escola, que s'acabi la cridòria dels nens a les hores de plegar i a l'hora del pati, que els infants aportin la seua part insubstituïble a les festes que van transcorrent al llarg del curs. Allò més greu és que el poble que perd aquest actiu pràcticament renuncia a captar el segment de població, gent jove en edat de tindre fills, que en algun moment pot fer reviscolar la davallada demogràfica. És obvi que això no passa fàcilment. Per inèrcia és difícil. I amb polítiques actives per part dels ajuntaments, també costa. Però s'ha demostrat que és possible. Per la Generalitat ja es veu que no és una prioritat. Es demostra amb el fet que, en lloc de concentrar la canalla dels pobles que es queden sense escola cap a escoles que van més faltades, se'ls deriva a centres grans on cinc o deu nens més o menys ni es noten. En realitat, la sort d'una escola rural està tirada a partir del moment en què baixa de la desena d'alumnes. En aquest sentit, Bellaguarda i Bovera ja veuen les orelles al llop. Els mateixos pares i mares que malden per resistir sovint es debaten amb el desig de voler per als fills un ambient més divers. I és lògic. Les alertes i els mecanismes haurien de saltar molt abans. I és en aquest punt que es troba a faltar més suport de les administracions intermèdies, Consell Comarcal, Diputació... Aquestes també haurien de dedicar més esforços a dissenyar estratègies per mantenir aquest microentramat local que, a diferència d'un bar o una botiga, al dia que tanca, resulta irreversible. Des de l'any 2000, una quarta part dels pobles de les Garrigues han vist perdre el col·legi. És una xifra que quan hom s'hi atura a pensar resulta alarmant. Alguna cosa no s'està fent bé quan s'observa una colla de comarques catalanes de característiques similars que no pateixen aquest degoteig tan gran. Pel SomGarrigues, aquesta és la pitjor de les notícies.
Editorial