La Diputació de Lleida ha anunciat la posada en marxa d'un projecte per implantar la fibra òptica a tots els pobles de les comarques lleidatanes entre el 2018 i el 2019. Es tracta d'una notícia transcendent, perquè no és només una millora de la qualitat de vida de les persones, que també, sinó que afecta directament l'activitat econòmica i obre la possibilitat de l'equiparació real de les condicions de treball d'una quantitat creixent de professions entre el món urbà i el rural. És un factor de reequilibri, vaja.

Actualment, hi ha una quantitat notable de la població activa que s'incorpora al món laboral que depèn directament de l'ample de banda d'Internet per poder treballar regularment i competir. Per a aquests treballadors, l'ofici dels quals sovint no té ni nom concretable, la seua ubicació física, per al seu client o central de referència, és irrellevant. Això, en un context de flexibilització del mercat laboral com el que vivim, també va directament relacionat a l'increment de les noves formes de treball i, principalment, dels treballadors per compte propi, els anomenats autònoms, que són un percentatge cada cop més alt en detriment dels treballadors per compte aliè. No és gens exagerat dir que les carreteres del futur són les autopistes de la informació i, per això, no tenir-ne penalitzarà molt un territori. És més, no és que siguin les carreteres del futur, és que ho són ja del present i el fet de no disposar de fibra òptica equivaldrà cada vegada més al d'una població que habilita sòl industrial sense tenir els accessos correctament resolts.

Finlàndia, un estat model en l'àmbit de l'ensenyament, més petit en població i deu vegades més gran en extensió que Catalunya -per tant, extraordinàriament rural-, marca el camí d'èxit que ara pretenen seguir les comarques de Lleida. Tant de bo aquest anunci no es quedi en això, en un anunci, i els pobles més allunyats i petits de les Garrigues puguin, si més no en aquest camp, presentar un senyal de primera.