Aquesta setmana finalment Catalunya ha tornat a tenir un president mig any després de l'aplicació de l'article neonazi de la Constitució. Ho celebro profundament.

Ara bé, els últims mesos s'ha estat parlant sobre la possibilitat que la persona escollida per ocupar la presidència de la Generalitat fos la preparadíssima i competent Elsa Artadi. Si hagués estat així, hauria estat molt content que després de 130 presidents, Catalunya tingués per primer cop una dona al capdavant de la més alta institució del país. A més, hauria estat escollida després de reiterades investidures fallides de tres homes, igualment competents i legítims. "Han hagut de passar 130 homes al davant i 3 candidats en l'actual investidura perquè, finalment, tinguem una presidenta" em deia a mi mateix. Sorpresa! El candidat alternatiu i que finalment ha estat escollit no és una dona!

Malgrat el judici masclista que estic fent en una situació tan excepcional és una mica injust, ja que la repressió de l'estat espanyol no ens ha posat les coses gens fàcils, la dona continua essent perjudicada a les esferes polítiques. Evidentment tampoc demano que posin una dona al capdavant d'un partit per anar de feminista com a titella de l'Albert Rivera de torn, perquè això em sembla inclús més insultant.

En conclusió, tot i que Quim Torra és un treballador incansable que fa anys i panys que treballa des de l'ombra al servei dels catalans, espero que ben aviat tinguem una presidenta al capdavant de Catalunya. La República serà feminista o no serà.

Llibertat per als presos polítics.