Fa temps que se sap que Catalunya és una nació molt diferent de la majoria de les comunitats del café para todos. Potser per això som l'ovella negra del govern espanyol que, cada vegada més, demostra que no estima Catalunya.

Els catalans no volem mal a ningú, evidentment tampoc a nosaltres mateixos. És per això que de la mateixa manera que no volem presos polítics al País Basc ni cops de porra a Múrcia, no ho volem aquí. La lluita pels drets fonamentals no és contra Espanya, sinó a favor nostre.

Per exercir el lliure albir s'ha de dir no a les injustícies i plantar-los cara. De baix cap a dalt, des dels CDR dels nostres pobles organitzant accions directes, fins als nostres representants que planten les autoritats espanyoles, còmplices d'un estat opressor. En la mateixa línia, també voldria anomenar la valentia de Pep Guardiola, desobeint la federació anglesa per poder expressar la seva indignació.

Per altra banda, tampoc s'ha d'oblidar la lluita incansable dels docents de la nostra escola, injustament qüestionats per la seva tasca pedagògica, que segueixen defensant un model d'ensenyament públic que ens ha permès parlar el triple d'idiomes que M. Rajoy.

No podem permetre que els governants s'apoderin del poble; ha de ser el poble qui s'apoderi de tots els governants. Només així s'acabaran els empresonaments injustos, les càrregues policials desproporcionades i la censura del nostre pensament. Plantem cara.