És surrealista el que estem vivint dia rere dia, cada vegada tot és més preocupant i decebedor. Em refereixo al concepte de justícia a l'estat espanyol, una paraula que hauria de vestir-se d'igualtat i que s'ha convertit en la més fantasma de les disfresses que puguin existir. Convivim en un país en què rebel·lar-se per poder solucionar democràticament un conflicte és un gran delicte i, en canvi, violar o robar és gairebé normal. És una justícia feta a la mida dels poderosos, d'aquells que estan al costat del govern espanyol i de la monarquia, i aquest és un grandiós problema per a tota la societat. Aquests dies he tornat a visionar per televisió aquella famosa frase del rei emèrit Joan Carles I en què deia: "La justicia es igual para todos". Això ho va dir tot just després que sortís a la llum el cas del seu gendre Iñaki Urdangarin, volent donar la simbòlica imatge que la justícia actuaria igual en aquest cas que en qualsevol altre, quan en realitat sabia perfectament que no seria així. Ara, amb la condemna retallada i reduïda al mínim a Urdangarin, s'ha vist que la desigualtat en aquest tipus de casos és alarmant. Sonada també és la barbàrie de La Manada, el cas de la violació en grup que ha despertat multitud de manifestacions i protestes als carrers en contra de l'actuació de la justícia i que ara es veu amb més impotència que mai per l'alliberament provisional dels seus cinc desgraciats protagonistes. És trist viure en un món on és més condemnable expressar unes idees que qualsevol altra cosa, on és justícia destinar els presos polítics catalans lluny de casa, sense poder ni apropar-se a les seves famílies, mentre el senyor Urdangarin té llibertat per fer un self service.