Ara fa dotze anys, una mort va commocionar la comarca, un jove, molt jove, d'Arbeca, l'Albert Moyà, moria d'accident de moto -en uns dies, val a dir, que se succeirien altres sinistres tràgics a la comarca-. No era un jove qualsevol, era un noi amb una visió molt clara de cap on anava la seua vida. Volia ser pastor. Ara, l'Escola de Pastors, ha tingut l'encert de celebrar el desè aniversari de l'entitat a Arbeca, en homenatge al jove arbequí. Aquesta Escola és una eina que, als temps que corren, podem considerar un miracle, no només perquè existeix sinó, sobretot, pel fet que continuï comptant amb alumnes, i cada vegada més.

A les Garrigues, en comparació al context català, encara hi ha un nombre important de ramats que pasturen per diferents termes, inclús algun, a l'estiu, encara fa la transhumància cap a la muntanya. Els ramats aporten vitalitat i color al paisatge i, a nivell agronòmic i faunístic, reporten beneficis diversos. És una activitat percebuda com a positiva per la gent i en especial pels infants. No seria agosarat considerar-ho un patrimoni immaterial. En molts casos, els pastors són gent gran però en alguns casos, aquests ramats són menats per persones encara joves que han decidit continuar en el negoci. Algunes d'aquestes explotacions que romanen han tancat el cercle comercialitzant directament el producte perquè arribi als consumidors locals. Aquesta via, igual com succeeix amb l'agricultura, és una de les millors per poder ser competitiu i mantenir viva l'explotació.

Moltes vegades tenim la sensació que el món no va cap on voldríem i que això escapa totalment de les nostres mans. Però en altres ocasions sí que hi ha coses que depenen molt directament del que fem o deixem de fer. Consumint aliments fets i produïts a la comarca, i entre ells el corder, sens dubte contribuïm que una activitat com el pasturatge segueixi viva; i que joves com el malaurat Albert puguin continuar fent realitat la seua il·lusió.