Inexplicablement, el transport públic és un àmbit al qual mai s'ha prestat gaire atenció des de les institucions locals i comarcals, i val a dir que tampoc des de bona part de la ciutadania. Són molts anys de cultura del vehicle privat, en una comarca de molts pobles, mal comunicats i poques combinacions útils. Ens hem acostumat a anar en cotxe a tot arreu, tant al bar de la cantonada com a les Borges com a Lleida, per qualsevol cosa. Autonomia de moviments i llibertat d'horaris són dos factors poderosos, certament, però poc es parla de tot el sector de població que queda fora d'aquest model de mobilitat. Som una comarca amb cada vegada més proporció de gent gran i això equival a tenir cada vegada més població sense possibilitat de conduir i, en conseqüència, privada i exclosa d'anar i venir dels llocs. Aquella llibertat imperant es torna, en qüestió de pocs anys, en una limitació; aquella autonomia passa a convertir-se en una dependència absoluta d'amics, familiars o de serveis privats de taxi. Benestar i qualitat de vida vol dir, també, tenir garantit el dret a la mobilitat. Una persona gran autònoma és una persona gran amb millor qualitat de vida. 

A la majoria de pobles garriguencs, això depèn d'una xarxa pública de bus que caldria potenciar i, atenent a la rendibilitat econòmica, racionalitzar en vehicles més petits i serveis a demanda. Però hi ha una part de la comarca que ho té molt millor, perquè hi passa el tren. És una infraestructura ja existent i, com assenyala l'informe de CCOO del qual parlem en aquest número, infrautilitzada. Des d'aquestes pàgines hem insistit manta vegades en la correlació que, en transport públic, és l'oferta la que genera demanda. Posar en marxa un servei de Rodalies ferroviàries al voltant de Lleida contribuiria enormement a una mobilitat més sostenible, a un model accessible per a més gent i, factor no menor, a buidar de cotxes la carretera N-240. Cal, per tant, que ajuntaments i Consell collin la Generalitat perquè això sigui una realitat.