Les Garrigues es troben en estat d'indefensió davant el perill d'incendi. I no és un perill que es materialitzi poc a la comarca: al llarg d'un any normal es produeixen desenes i fins i tot centenars d'avisos, que gairebé no arriben mai a materialitzar-se en un gran incendi pel fet que a la comarca encara hi són abundants els conreus, que suposen el tallafoc més efectiu.

Tanmateix, el problema de base és no disposar d'un parc professional. Després de moltes insistències per part de diferents organismes i entitats de la comarca, la Direcció General d'Emergències el va preveure, en el format professional, al Pla Director de Bombers de l'any 2003. Malauradament, l'any 2005 l'Ajuntament de les Borges va acceptar un pacte enverinat de la llavors consellera Tura per construir l'equipament de manera immediata però a canvi de mantindre'l amb bombers voluntaris. De manera que des de 2007 hi hauria parc nou, sí, i durant uns anys va ser concorregut per molts joves voluntaris i la comarca quedava coberta. Amb el pas dels anys, però, no hi ha hagut relleus, perquè tampoc no hi ha hagut els incentius perquè es produïssin, i ara la comarca és més vulnerable que abans. Els voluntaris que en el passat havien estat nombrosos avui són molt escassos. En bona mesura, el problema és més de mitjans humans que no pas materials.

En tot cas, els parcs hi són, a les Borges i a la Granadella, i en les condicions actuals, com es diu, estan infrautilitzats. Atès que la Generalitat ha activat recentment la convocatòria de noves places de bombers, tal vegada seria l'ocasió que des de les instàncies municipals i comarcals es treballés de valent per aconseguir revertir aquesta anomalia i aconseguir que, d'una vegada, les Garrigues puguin disposar d'un parc professional. Hi ha l'estructura, falta la gent. No hauria de ser tan complicat. I si no és així, que almenys es creïn les circumstàncies perquè els voluntaris, que sempre han complert com uns professionals, puguin desenvolupar amb garanties la vocació de servei. Ens hi va a tots.