La Bibliocursa de la Biblioteca de les Borges Blanques guanya participants a cada any que passa, i ja en són setze. No és pas per atzar que prospera, sinó per la perseverança de l'equip de persones que condueixen aquest equipament cultural i cívic que constitueix un exemple d'èxit en vista dels préstecs i els usuaris. La Bibliocursa no és més que una de les nombroses activitats que s'organitzen des d'aquest centre i que demostren que un equipament públic, a part de la ubicació -que també- depèn, en bona mesura, de la implicació del seu personal i treballadors. 

També la biblioteca de Juneda o la de Cervià o la Granadella resulten un exemple d'implicació i bon funcionament, i sense oblidar la gran contribució que representa el Bibliobús per als petits pobles que no disposen d'una estructura fixa. Un bon sistema de biblioteques resulta fonamental en una societat que vulgui sustentar-se sobre la cultura, el coneixement i l'assumpció de la pròpia realitat. Segons un informe del Programa d'Avaluació Internacional d'Alumnes de l'OCDE (PISA 2015), tenir més de 200 llibres a la llar familiar (fet que a Catalunya es compleix en una de cada quatre famílies) és un bon predictor del rendiment escolar d'un nen. Si traslladem aquest indicador en el marc d'una comunitat humana, segur que disposar d'una xarxa de biblioteques activa i moderna resulta un bon predictor d'una comunitat. No és casualitat que Finlàndia, un dels països més avançats socialment del món, dediqui tants recursos al seu sistema bibliotecari. Per més que els resultats siguin a llarg termini, dedicar-hi recursos públics i maldar perquè estiguin el màxim d'hores obertes al públic també hauria de ser una prioritat política.

Benvingudes les excuses, els pretextos i les tramoies si són per guanyar lectors i incorporar la canalla de la comarca en l'hàbit de la lectura. Una societat madura, també en l'àmbit local i comarcal, depèn d'aquest indicador més del que sembla.