Mai s'ho hauria imaginat! Tota la vida lluitant per la causa de la democràcia i de la llibertat en circumstàncies molt més difícils que les actuals i ara resulta que els nous sobiranistes de saló quasi el titllen de feixista perquè els planteja reserves al tactisme, al seu entendre errat, de voler cremar etapes en un procés que necessita algunes condicions indispensables per reeixir i que ell creu que avui no es donen.

El meu amic, patriota convençut, els diu que el respecte als principis democràtics, de legalitat i de realitat és essencial per aconseguir més sobirania per al nostre país i que, sense ells, mai obtindrem cap reconeixement intern i extern; que la voluntat expressada per la ciutadania ha de ser clarament majoritària i el més homogènia possible per tot el territori i sectors socials; que qualsevol canvi important s'ha de materialitzar de manera pacífica, pactada i esglaonada; que cal respectar els drets de les minories, sense generar guetos ni discriminacions; que el procés no ha de servir per amagar cap incapacitat, ni molt menys cap irregularitat... però això no entra en el cap d'aquells que ho volen tot i ara mateix.

Ell no creu en bàlsams miraculosos i, sobretot, no veu gens clar que molts dirigents del procés ho siguin per indignació, no per convicció, dels qui no coneix altre compromís social o polític que el d'anar a un basar xinès a comprar una estelada i penjar-la al balcó. Mai els ha vist en manifestacions en defensa de la democràcia, de l'autogovern, del català o de qualsevol dret polític o social, ni s'han compromès a res en defensa del país i dels seus ciutadans i ara actuen amb tanta lleugeresa que li fa por que no es carreguin allò aconseguit amb l'esforç i la lluita de tanta gent durant molts anys! Alguns li diuen que tant se val i que quants més siguin millor. Però com que no ho són per convicció i sobre la indignació no es construeix mai res, no es refia que a la primera dificultat es tornin a passar de bàndol i a la trinxera s'hi quedin els de sempre!

Ell defensa que Catalunya té dret a tenir, si així ho volem majoritàriament els catalans, un estat propi i, com el President Companys, ell es manifesta a favor d'un Estat Català dins una República Federal Espanyola. No té por, ni pressa, però treballa perquè això sigui possible algun dia. Sap que el camí serà llarg i difícil i que per aconseguir-ho és necessari l'esforç continuat de tots, però diu que ho serem si ho volem ser i no necessita de les puerils justificacions que els recents arribats a la causa fan servir per guanyar adeptes i que li provoquen vergonya.

No odia ningú, ni creu que els aragonesos, andalusos o castellans ens robin res, ni que siguin millors o pitjors que nosaltres. Li sembla una discussió estèril la de les balances fiscals i totalment insolidari el criteri que cada territori rebi íntegrament els impostos que genera. Si aquesta opinió s'estén, pensa que també servirà perquè cada vegueria, comarca o població i, fins hi tot els particulars, la puguin reivindicar. A les Garrigues i a les Terres de Lleida hi sortiríem perdent, i molt.

Creu que el principi federalista d'unió i llibertat expressa allò que sent. Pensa que totes les persones tenim més coses en comú que diferències i que el fet que Catalunya hagi estat un gresol i barreja de molta gent que ha vingut al nostre país durant anys ha configurat una societat oberta i plural, però aferrada a la seva cultura, llengua, història i tradicions a qui agrada mantenir, al mateix temps, els lligams que aquesta convivència ha generat.

Creu que els pobles i les nacions han de poder decidir les seves pròpies interdependències. I que, en un món global i interrelacionat, la llibertat i la democràcia són construccions diàries, fetes a partir de decisions voluntàries i àmpliament majoritàries. I està convençut que aquestes idees triomfaran!