Cinc-centes edicions del SomGarrigues... Fàcil de dir i amb milers de dificultats entremig... Què us pensàveu? I no soc pas el més indicat per dir-ho, perquè m'he limitat a redactar amb més o menys gràcia aquesta columna i a pagar una subscripció. El meu agraïment més pregon, doncs, a tots els que han fet possible una publicació com aquesta durant 19 anys d'una manera més activa. I als lectors. Què seríem sense els lectors?

Recordo el dia, fa gairebé dues dècades, en què vam aparaular al mig del carrer la meva col·laboració que s'ha mantingut fins ara i sense cap censura, cosa que també agraeixo. Una col·laboració lliure que lliurement pot ser rescindida en qualsevol moment per una part o l'altra, sense retrets. En la mesura de les meves limitacions, des d'aquesta trinxera o una altra, procuraré ser fidel a aquesta terra eixuta i a la llibertat del nostre poble. Per molts anys!