Acabaríeu amb la paciència d'un sant, però jo tinc dos grans avantatges: ni sóc sant ni he tingut mai gaire paciència.

Inútils, vividors de la política, del qui dia passa any empeny, del per déu no perdéssim les santes vacances en algun paradís remot, ens heu portat a l'extrem que volia l'enemic -l'enemic!-, a haver-nos de barallar entre nosaltres, a balafiar el que ha costat anys d'assolir a base de no fer el que calia en el moment oportú. Un pot admetre la derrota, el que no és admissible és la rendició sense lluita i el posar-se a jugar a la botifarra si el teu són els escacs i no has vist mai un joc de cartes. Com pot ser historiadora una persona que no sap què farà l'estat espanyol després de -mig intentar- declarar la independència?

La independència la farem amb vosaltres, sense vosaltres o contra vosaltres i el que no estigui per la feina que s'aparti. Avisats esteu, prou folklore!