Opinió

Editorial

Tracjusa, tirar 20 anys enrera

El món dels residus és un sector especialment lucratiu. Avui dia, aconseguir implantar un abocador o una planta de tractament és una odissea que té premi per qui ho aconsegueix. Vet aquí la periòdica insistència a ubicar instal·lacions d'aquest tipus. Casualment, sempre en llocs rurals, preveient una oposició menor i uns llindars d'exigència més laxes. Aquest és un tema.

I la ramaderia i els seus problemes específics n'és un altre. Les empreses del polígon de les Vedrunes, per posar un exemple, resten obligades a gestionar els seus residus, i a fe que no és barat. Si una de les empreses proposa al conjunt d'agrupar-se per instal·lar una planta per gasificar/incinerar els residus a fi d'evitar-se aquesta càrrega, amb tota seguretat hi sortiran veus en contra. I també, amb tota seguretat, els promotors diran que aquestes veus van en contra de la indústria de la comarca. És un recurs vell i molt vist. Però no. D'això se'n diu jugar a confondre, mirar de blanquejar-se, i se'n diu fer passar les víctimes per botxins. Encara hi ha un tomb de rosca més: acusar aquestes veus d'estar manipulades.

Diguem-ne gasificació, diguem-ne incineració. A efectes d'emissions ve a ser el mateix. I a efectes del producte entrant, també. Cremar residus urbans és retrocedir 20 anys en política de residus. La Generalitat ho sap perfectament. Altra cosa és que l'enorme volum de residus que encara es produeix i que ja no se sap on col·locar, empenyi l'Administració, en determinats casos, a tirar pel dret i a donar curs a projectes com aquest.

Per acabar-ho d'adobar. A les Garrigues, en recollida selectiva partim de molt baix: penúltima comarca de Catalunya en índex de reciclatge. L'experiència mostra que allà on hi ha una incineradora, la recollida no millora, no té estímuls per fer-ho. Segona: en els darrers temps, la qualitat de l'aire a les Garrigues va clarament a pitjor, no és la que li tocaria correspondre a un àmbit rural.

Que la incineració/gasificació és una tècnica present a tot Europa? Cert, però arreu en retrocés. Cal mirar al futur.