Enguany es commemora el 50è aniversari de la mort d'Alexandre Galí i Coll. Des d'aquestes pàgines volem retre un sentit homenatge a una amistat entaulada fa més d'un segle, mitjançant el relat d'un dels protagonistes d'aquesta relació pedagògica que val la pena rememorar:

El projecte per a l'assaig d'edificis escolars va ésser estudiat i proposat per Eladi Homs i a nosaltres ens va tocar realitzar-lo.

Varen ésser quatre edificis, un per província. El pare va conèixer en la inauguració del dels Torms un altre dels herois desconeguts del nostre magisteri, per qui te un record emocionant en ocasió del seu traspàs.

L'edifici dels Torms va ésser el primer que es va inaugurar a les primeries del l'any acadèmic de 1918.

...els Torms, un poblet del cos de les Garrigues (...). La Mancomunitat acabada de crear va construir en aquest poblet, previ un concurs, un dels seus tipus d'escola. Jo, aleshores secretari del Consell de Pedagogia, vaig fer el viatge als Torms per veure les obres i preparar l'amoblament i l'obertura de l'escola (...). A Lleida en diuen torm, d'una roca grossa desagafada d'un cingle (...). En entrar al poble per un d'aquets torms vaig fer la troballa que més pot acreditar un mestre, una troballa semblant a la que van fer uns excursionistes l'any 1906 al poble d'Espolla, on feia quaranta anys que ensenyava el gran Antoni Balmanya. Diuen els excursionistes que se'ls van presentar uns nois que els van preguntar: «Que volen veure el senyor mestre?» Doncs bé, jo també, tot just d'embocar un carrer vaig trobar un noi que em va preguntar molt atent: «Que vol veure el senyor mestre?», i el senyor mestre era Joan Benet, amb la mateixa cara franca que tenia ara de vell, la que va tenir sempre, el front serè, els ulls confiats, tota la persona respirant repòs i equilibri. I des d'aquell moment vam esdevenir germans i encara ho som per sempre.

Alexandre Galí i el seu temps. Notes i comentaris de Jordi Galí i Herrera. (pàg. 93-94) 

Proa (1995). Fundació Alexandre Galí