Dl síndic de greuges de Catalunya és la institució encarregada de vetllar pel dret inherent de tota persona -o col·lectiu de persones- a gaudir d'una administració governamental competent i satisfactòria. Una administració que té el deure d'atendre i solucionar de forma adient tota queixa i/o prec de la població, molt especialment quan provenen de segments que es troben desemparats, desvalguts davant l'actuació de les mateixes institucions administratives o a causa de la seva manca d'actuació.

Dimarts passat, després d'una setmana de comentaris sotto voce que ja apuntaven en aquesta direcció, ha saltat la notícia que el síndic de greuges -encarnat en la persona de Rafael Ribó des de l'any 2004- investigarà l'eventual responsabilitat de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) en els efectes dels aiguats a Catalunya. En el comunicat que hom pot llegir a Sindic.cat, se'ns informa que arran fe les opinions expressades per part d'alguns alcaldes afectats -que "denuncien que l'ACA no fa el manteniment necessari i que les lleres estan brutes"-, volen aclarir si l'ACA "ha exercit degudament les seves competències en matèria de control i inspecció en la zona de domini públic hidràulic i de prevenció de les inundacions". Convé recordar de l'ACA es va comprometre, durant el període 2016-2021, a "fer front als riscs d'inundació detectats, l'elaboració d'un programa de manteniment i la conservació de lleres".

D'altra banda, el síndic també investigarà "la ubicació dels habitatges i les edificacions en zona inundable que s'han vist afectats greument", ja que anteriorment ja havien cridat l'atenció respecte a "la necessitat de garantir que els ajuntaments, sota la supervisió de la Generalitat, disposin d'un pla de defensa de les zones inundables consolidades en què s'indiquin les mesures que cal adoptar per preservar la seguretat de les persones".

Pel que fa al programa de manteniment i conservació de lleres 2018-2019, convé recordar que "distingeix entre les actuacions que cal dur a terme en trams no urbans de lleres públiques, que són finançades íntegrament per l'Agència Catalana de l'Aigua, i les actuacions cal dur a terme en trams urbans de lleres públiques, que són finançades per l'Agència en un 80% de l'import de les actuacions".

En el cas concret de l'Albi, a la llum de tot el que acabem d'exposar, convé recuperar una notícia apareguda al diari Segre, el passat dia 21 de setembre del 2017. Sota el titular L'Albi neteja el curs del riu Gorg per evitar avingudes, s'informava que l'Ajuntament havia donat "llum verda al projecte per netejar el curs del riu Gorg al seu pas pel municipi", precisament amb l'objectiu d'evitar un desbordament. En declaracions al diari lleidatà, l'alcaldessa alertava de l'existència "d'un tram de 2,5 quilòmetres del riu al seu pas per la població, que no s'havia netejat mai". A la zona dels horts ja existien precedents en els quals "quan la pluja és abundant aquestes parcel·les queden inundades perquè l'aigua no baixa correctament curs del riu". L'article acabava recollint que el consistori assumia "la neteja d'aquest tram per evitar més mals". Uns treballs consistents "a retirar els sediments, desbrossar el curs i retirar tota la brossa [...] amb una inversió de 27.000 euros, finançats amb fons propis del consistori". En aquest sentit, Feliu va indicar que, encara que el riu no porta gaire aigua, "si el curs no és net ens exposem a problemàtiques que s'han d'evitar davant d'una possible avinguda".

Tal com destaca el síndic, resulta innegable que la llevantada va superar tota previsió. Però també resulta innegable que "les polítiques territorials i de prevenció són més necessàries que mai", ja que està clar que quelcom ha fallat de manera flagrant en el Pla de Gestió del Risc d'Inundacions (PGRI), que segons la mateixa ACA se sustenta en quatre eixos bàsics: la prevenció, la protecció, la preparació i la recuperació-revisió. Urgeix, doncs, un pla de defensa de les zones inundables de ràpida aplicació, eficient i efectiu!