El diagnòstic del govern dels Estats Units sobre els atemptats a les Torres Bessones, no deixava lloc a dubte. Les agències d’intel·ligència havien actuat com organismes isolats, en competència pels mateixos recursos financers, sense compartir informació. La CIA només transferia parcialment els seus coneixements al FBI, i a la inversa. Els propis departaments interns no es comunicaven de forma fluïda. Al Qaeda va saber aprofitar aquesta debilitat.

La solució plantejada després de l’11-S va ser emprar una internet secreta ja existent, la SIPRnet. Es va ampliar a fi de crear un magatzem comú d’informació que compartirien l’exèrcit, el Departament d’Estat i les agències. El resultat va ser gairebé tres milions de persones accedint a una xarxa suposadament secreta. Bona part dels seus usuaris no disposaven de coneixements informàtics per garantir que les dades estarien protegides. A més a més, només cal que un sol individu amb accés cregui oportú realitzar una filtració d’un volum elevat de documents perquè aquesta es produeixi. El resultat és Wikileaks.
A partir d’ara protegiran millor els seus sistemes informàtics i restringiran brutalment el nombre d’usuaris que gaudiran de privilegis de consulta. Malgrat això, tècnicament són molt difícils combatre les filtracions d’un insider, és a dir, d’una persona que disposa d’un accés legítim a una xarxa. Com és el cas del Bradley Manning, el soldat americà desplegat en una base d’Iraq, l’informant del cablegate. I tot plegat ens porta a un seguit de preguntes. És el cablegate un fenomen irrepetible o existiran noves fuites a gran escala? És factible pensar en un escenari de futur, on fins i tot es poden produir “wikileaks” a un nivell local, com pot ser la província de Lleida o les Garrigues? Crec que és prou evident que l’equip d’Assange està guanyant la guerra informativa. I disposen de la capacitat operativa per esbombar noves entregues, que poden fer tremolar el món sencer.

No obstant, arribarà Wikifugues o algun altre lloc web a escampar informació que arribi a una escala geogràfica tan local com la nostra? Una primera reflexió que voldria fer és que un país tan llunyà com Estats Units ja revela en els seus cables diplomàtics diverses informacions sobre Catalunya.

Es parla de Barcelona com a base d’operacions de la màfia russa, d’un centre d’espionatge o de l’integrisme islàmic. Fins i tot s’emeten valoracions sobre el tripartit.

En un món hiperconnectat, les distàncies es col·lapsen. Un futur wikileaks on l’informant sigui català podria revelar secrets que afectin els polítics de tot el país provocant un efecte dòmino a nivells profundament locals.

D’altra banda, el ritme frenètic de digitalització i d’interconnexió de les xarxes augmenta les possibilitats que un sol ciutadà de la nostra província pugui realitzar també una filtració a una escala massiva.

Potser el món no serà millor però, com a mínim, alguns poderosos no dormiran tan tranquils.