Durant aquesta tardor quatre membres del CEG, Josep Preixens, Mateu Esquerda, Marc Macià i Judit Flix, hem estat elaborant un inventari del patrimoni industrial que fa referència a la indústria de l’oli a la nostra comarca. En un article anterior, publicat en aquest mateix espai, es va explicar el plantejament que feia el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa i que es duia a terme a tota Catalunya. Després de discutir-ho ens va semblar que a la nostra comarca calia fer l’inventari a l’entorn del món de l’oli.

D’entrada ens vàrem repartir la feina entre els quatre membres disposats a treballar amb les fitxes que el mateix Museu de la Ciència ens envià. Calia anotar el nom de la població, el nom del molí, la localització i l’adreça, anomenar-ne els elements més destacats, l’estat de conservació, la dinàmica actual i acompanyar-la d’una fotografia Ens vam proposar elaborar unes 100 fitxes, de manera que vàrem acordar fer-ne unes vint-i-cinc cadascú. Havíem suposat que trobaríem dos o tres molins per població, així, comptant els vint-i-quatre pobles de la comarca, ens apropàvem a les cent fitxes proposades.

Només començar l’inventari ja ens vam adonar que el nombre de molins i dels diferents espais relacionats amb la indústria de l’oli a la comarca es dispararia i que superaríem el nombre de fitxes inicials. Així en pobles com la Granadella hi vàrem trobar informació de l’existència de fins a setze molins i en altres pobles com Bellaguarda, el qual visitàvem coneixent l’existència de dos molins, en vam trobar vuit. Finalment es van elaborar 190 fitxes.
Cal destacar els molins, que malgrat deixar de funcionar fa força temps, encara es troben en perfecte estat de conservació i es poden, o es podrien, visitar sense haver de fer-hi massa canvis. Així trobem el molí del Frari a Cervià de les Garrigues, el molí del Vendrell a Bellaguarda, el molí de l’Argilès a Arbeca... En aquesta mateixa línia caldria anomenar les cooperatives que han renovat la seva maquinària però que conserven la que havia funcionat antigament i que per tant es podria tenir en compte per fer futures museïtzacions o altres activitats. A Arbeca es conserva la maquinària antiga tot i que no es troba en la ubicació original; a la Granadella i a la Floresta sí que es conserven els molins antics complets i es troben en bon estat. Moltes poblacions tenen repartides per diferents espais peces dels antics molins que tenen una funció decorativa.

També m’agradaria esmentar, un cop fet l’inventari, la recent aparició de molins nous en diferents localitats i que són indicadors clars de la vitalitat de la producció oleícola. Així he trobat que paral·lelament al funcionament de les diferents cooperatives que hi ha a tots els pobles estan apareixent molins de nova creació que ja estan treballant durant aquesta collita o que ho faran properament. Són molins particulars, dirigits per empresaris que no sempre són d’origen garriguenc, però que aposten per l’oli de la comarca per encetar la seva activitat industrial. Són infraestructures de nova creació amb maquinària moderna. N’hi ha a l’Albagès, a la Granadella i a Bovera.

Passejar-me per la comarca recollint informació dels diferents llocs on hi havia o on encara hi ha algun molí d’oli em va fer pensar sovint en els famosos versos de J.V. Foix del seu poema Sol i de dol: “ M’exalta el nou i m’enamora el vell.” Em semblen molt indicats per acompanyar aquesta reflexió a l’entorn dels molins d’oli. El contrast entre els molins antics amb les moles (immenses), els esportins, les batedores de granet, les curres... i els moderns, produeix una sensació que es podria descriure a partir dels versos del poeta barceloní.

Realitzar aquest inventari ens ha fet adonar de l’immens patrimoni que té la nostra comarca a l’entorn del món de l’oli. Ja ho sabíem, tot i així, ens ha sorprès. Quan hem ordenat i quantificat exactament els molins d’oli és quan ens hem adonat del nombre i del seu estat real. Caldria seguir treballant en aquest aspecte de manera que poguéssim tenir un bon coneixement del patrimoni industrial oleícola de la nostra comarca. Del que va ser-hi, del que hi és i del que s’inicia.