El 1995, abans de tornar del Canadà, al Mercat Francès de Nova Orleans hi vaig trobar la reproducció ampliada d’una octaveta en francès crioll, anglès i castellà d’una parada regentada a finals del XIX pel català Juan Begué (també dit John i Jean) que havia venut carn salada als vaixells que pujaven pel Mississippí carregats de canya de sucre de Cuba per refinar-lo a Nova Orleans abans de seguir cap a Espanya. Pel que sembla, en un d’aquells barcos potser hauria tornat al país un xicot de la Pobla de Cérvoles, de nom Bertoldino, que feia 11 anys que donaven per mort a la guerra de Cuba i que es va casar al meu poble. De les campanyes de Bertoldino, dies assedegats amorrats als tolls, anys cap aquí me n’havia de parlar el seu nét Serapio, lector fidel d’aquesta columna que m’havia ofert de llegir la llicència del seu padrí. Però al 1995, al Youth Hostel de Nova Orleans em documentava d’aquella connexió catalana amb Cuba a la Britannica i també a l’Espasa, la millor enciclopèdia europea del seu temps fundada per un Espasa del poble del Bertoldino que el 1860 havia fet de manobre a Barcelona quan tombaven la muralla borbònica. Les pistes d’aquell viatge em van dur al fossar vell de Nova Orleans, on els rics panteons dels Roig, Ferrer... constataven la presència d’aquells mercaders catalans. Avui, després del malson de neu de l’aeroport de Liverpool, de visita al cementiri del meu poble busco d’esme el nínxol del meu amic, de qui ja no veuré la llicència cubana de son padrí, com ell tampoc no llegirà aquestes ratlles que dedico a la seva memòria.