Aquests darrers dies els carrers s'han tornat a revolucionar acollint manifestacions contra la sentència dels líders polítics catalans empresonats. Unes setmanes convulses, plenes d'aldarulls, manifestacions i actes reivindicatius, la sang torna a bullir com fa dos anys a l'1 d'octubre amb encara més indignació. Arran d'aquests fets les opinions han sigut molt diverses i diferents, des d'aquells que rebutgen completament la sentència fins a altres que defensen fèrriament la resolució judicial. Una dicotomia social que també es veu reflectida a les aules, uns reivindiquen el dret de fer vaga i manifestar-se, altres el d'avançar matèria i alguns es queden entremig indecisos sense saber què és més important. El dret a vaga es va aconseguir gràcies a molts esforços d'un proletariat pobre i dominat per la burgesia, van ser moltes les manifestacions en un moment que sortir al carrer no era pas com ara. Hem de prendre consciència de la importància que pot tenir aquest mecanisme, i utilitzar-lo per tal que, independentment de les nostres ideologies, lluitem per allò just.