Mentre esmorzava a corre-cuita per anar a l'institut vaig veure de reüll que a la televisió feien un debat sobre la retirada d'alguns contes en una escola barcelonina per considerar-los amb uns continguts poc adients per als infants. D'opinions no en falten pas, tant a favor com en contra. Però d'on prové aquest conflicte? És veritat que els contes de tota la vida, els que ens han ensenyat i ensenyem, poden ser perjudicials?

Les historietes que expliquem als infants no són només per entretenir-los sinó que hi ha un contingut didàctic que vol transmetre uns valors. Tot i així, en molts contes es repeteix un mateix esquema. La Ventafocs, la Blancaneus, la sireneta, contes on hi ha una figura masculina imprescindible per a la salvació de la protagonista. Els homes, forts, poderosos i a voltes rics; les bruixes, baixes i grassonetes; les noies, amb un cos d'unes proporcions que voregen la irrealitat. No tots els contes són així, és clar, sempre hi ha excepcions per contrarestar un xic tant masclisme. A mesura que ens anem fent grans ens arriben els mateixos esquemes, principalment, a través de l'empresa Disney, que s'introdueix a la nostra vida emmascarada de diversió, això sí, solament per a aquells que se la poden permetre, perquè tenen la mateixa edat els infants que gaudeixen de les joguines que aquells que les fabriquen a l'altra punta del món.