Abans que la Granadella sorprengués tothom instaurant la festa de la Primera Premsada a principis de novembre, ara fa cinc anys, la fira que iniciava la temporada de l'oli a la comarca era la de Santa Caterina. La població d'Arbeca no només ostenta el privilegi d'haver donat nom a la que molt possiblement és la varietat d'olivera més apreciada de tota l'oleïcultura; també és l'orgullosa seu de la fira més important i antiga de tota la contrada. Celebrada des de fa més de 500 anys -la tradició diu que la primera edició data de 1505-, històricament la Fira de Santa Caterina constituí el centre neuràlgic del comerç hivernal a les Garrigues i encontorns. Això  vol dir que els camperols i jornalers hi acudien massivament per tal de comprar roba, calçat, mantes, atuells, tupins i d'altres estris o menesters diversos, necessaris i imprescindibles per passar l'hivern amb dignitat. Això implicava també l'adquisició de béns emprats durant la collita de l'oliva; sarpetes; borrasses; bancs; sacs, passadors... En aquest sentit la fira de Santa Caterina s'erigeix com un patrimoni immaterial i memorialístic digne d'estudi.

Mirant enrere, pensant en l'ingent quantitat de transaccions, acords i contactes personals que aquesta fira ha arribat a propiciar al llarg de cinc segles d'existència, hom no pot fer més que meravellar-se. Encara avui en dia, malgrat l'inexorable pas del temps i els canvis socioculturals que se'n deriven, passejar-se per la Fira de Santa Caterina és una experiència singular, gairebé única, puig conserva una autenticitat difícil de trobar en el panorama firaire català. Llarga com ella sola, el visitant de seguida percep que es tracta d'una trobada que traspua antigor. Això vol dir que no l'hi cal glamur ni modernor per tal d'acomodar-se al segle XXI, ja que la seva força rau precisament en la tradició i la repetició, no pas en la innovació i el canvi. La de Santa Caterina és una fira que ens connecta amb el passat i ens permet projectar-nos cap al futur, sense passar pel sedàs postmodern que, de mica en mica, ho estandarditza tot, també a comarques.

A les Basselles mai oblidarem la primera vegada que vam anar a fira Arbeca. A primera hora, sota un cel gris d'aquells que donen matís i fent front a un fred considerable, quan tot just havíem muntat la paradeta i restàvem a disposició dels primers clients, va atansar-se un arbequí tot dient:

-Quina bona olor! Quantes herbes! No m'esperava trobar una parada com aquesta!

Va resultar ésser en Marc Benet, enginyer agrònom expert en agricultura ecològica, actual tècnic de l'ADV de Ponent i apicultor aficionat. Després de xerrar pels descosits una bona estona de coses ben interessants com per exemple la importància del reconeixement del patrimoni natural i etnobotànic en una comarca com les Garrigues i, com no podia ésser d'altra manera, en Marc em va dir contundentment:

-Ferran, has de conèixer l'Airy!

Doncs bé! Precisament avui, divendres 15 de novembre de 2019 -a les 12 del migdia, a la Sala de Graus de la Facultat de Biologia de la UB- l'arbequina Airy Gras i Mas realitzarà la lectura de la seva tesi doctoral. Sota el títol Dades etnobotàniques de Catalunya: Metanàlisi i bioprospecció, comprèn un estudi etnobotànic exhaustiu del territori que anomenem Garrigues històriques, basat en el treball de camp i el centenar llarg d'entrevistes semiestructurades a informants privilegiats que ella mateixa ha realitzat. Personalment vam tenir l'honor d'acompanyar l'Airy en diverses sortides que resultaren summament fructíferes: els Torms, la Granadella, Torrebesses, Vinaixa, l'Albi! Sempre li estarem enormement agraïts pel fet de fer-nos partícips de les seves investigacions, així com de poder col·laborar-hi activament. Són records i experiències que no oblidarem mai.

Gràcies per tot, Airy! Salut, plantes i Garrigues! Per cert, si la veieu, feliciteu-la!