Cada cop que llegeixo alguna notícia sobre el despoblament en aquest nostre territori penso en casa. No. No penso en casa, perquè està salvada uns bons anys. Juneda i les Borges, per carreteres, proximitat a la capital i indústria, estan salvades. Penso en la resta de la comarca, que patirà per garantir la supervivència de cada un dels seus pobles.

Aquests dies he pogut visitar pobles que fins fa no fa gaires anys van tenir molta vida, avui abandonats i condemnats a un oblit indefectible. Les heures guanyen les formes de les parets de pedra, que mig caient deixen entreveure com eren en la seva intimitat. Herba-savina tenia deu cases, i potser és massa petit per a les comparacions. Però Aramunt Vell, també abandonat, en tenia gairebé dos-centes -i cinc-cents habitants-, més que molts pobles de les Garrigues. Si la terra funciona com funciona i les iniciatives privades no només no arriben, sinó que en fugen esparverades, que algú m'expliqui com una comarca que en cent anys ha perdut el quaranta per cent de la població pot afrontar els propers cinquanta, més en una època de ritmes i agitació frenètics. Amb una piràmide de població que fa feredat i amb un turisme de l'oli que ja els asseguro que no solucionarà gaires problemes que tenim comarca endins.

Aquests pobles abandonats que els deia abans tenen un cartell que avisa de l'estat ruïnós de les cases i que queda en la responsabilitat de cadascú posar-hi els peus. Espero no llegir-lo en breu a casa nostra.