L'altre dia escoltava una bona reflexió sobre el consumisme i aquest sistema econòmic en què vivim. La feia un còmic mig boig, anomenat Ignatius Farray i que potser els lectors més joves coneixeran. Parlava, a tomb de la ja mítica frase de Rodrigo Rato, "es el mercado, amigo", sobre com aquest mercat que el polític assegurava conèixer ens domina sense que nosaltres ens n'adonem.

La idea es basava en el fet que, quan veiem un producte que ens agrada, el veiem atractiu i comprem, haurem fracassat. Haurem caigut a les trampes del sistema capitalista, el productiu, el del consum i el publicitari. Com diu Farray, quan això passi, haurem sigut predits i predictibles. Haurem caigut de ple a les potes del gran sistema econòmic. Deia el còmic que, a partir d'ara, quan comprés un objecte de consum, l'obriria i el consumiria sense ganes i trist, per haver sigut, com deia, predictible i predit pel sistema.

Crec que no li falta raó. Cada dia rebem milers d'impactes publicitaris. I caiem com mosques quan arribem a casa amb un rellotge intel·ligent que no utilitzarem o dos camises impossibles que mai trobarem el moment per posar-nos. Potser és bon moment, encara que per a molts ja sigui massa tard, per parar un moment i recordar si mai van tenir aquesta sensació, quan arribaven a casa i obrien un producte amb la certesa que algú els havia enganyat.