El partit comença. Quan t'adones que estàs vivint aquest partit és quan realment el jugues. Recuperes la pilota i és el moment clau. Cal moure's i cada segon és important. Em toca decidir, tots els camins i totes les opcions s'entrecreuen, tot i això em toca dibuixar l'inici del que serà el meu futur. I ja ho tinc, vull tornar a viure al poble! Bé ho sabem totes les joves que hem pres la tossuda decisió de retornar a viure al poble, el partit continua i hem triat jugar-lo tot i que el terreny de joc sigui diferent: falta de serveis de proximitat, l'accés a l'habitatge no serà fàcil, les infraestructures i comunicacions són deficitàries, manca de llocs de treball prou diversificats i qualificats. Però la il·lusió persisteix. Rebem cops forts, però rendir-se és per als qui no lluiten, i nosaltres volem guanyar el partit de la vida al poble. Veig la falta d'implicació de les institucions, veig l'individualisme polític, veig com sofrim les conseqüències d'un mal govern i una gestió desigual del territori i jo recupero posició i defenso. Cal fer equip, defensar juntes i atacar juntes. No podem deixar de lluitar pel nostre dret a l'habitatge, pel nostre dret a unes bones telecomunicacions i per combatre el relat pejoratiu de què significa viure al poble. No hi ha temps per descansar, hem de viure, hem de somriure, podem i sé que guanyarem el partit de la vida al poble. I recorda, no et perdis la meitat de l'espectacle i veu la vida en femení.