La meva admiració per l'arquitectura popular pren volada quan remeno documents i fotografies en blanc i negre de la nissaga de tapiadors junedencs. Saber que la teva família ha format part d'aquest ofici vinculat a la construcció de tancats, corrals, cabanes i cases em desperta la curiositat i m'anima a fer un relat sobre la memòria de la tàpia. L'estudi i conservació arquitectònica de les cabanes de terra al terme de Juneda tenen el seu espai a la VI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Presentem un article prou extens al Cogul, el dia 27 d'octubre de 2007, en què, a banda de situar l'origen de la recerca i els seus objectius, desglossem aspectes lligats als seus precedents històrics, als materials i eines de la tàpia, al model urgellenc de construcció, als tapiadors junedencs, a les seves vivències i anecdotari i a l'estat de les cabanes de terra.
Han passat tretze anys i s'han fet molt poques intervencions en el territori. És cert que hi ha moltes cabanes que estan en força bon estat gràcies al manteniment periòdic que hi han fet els seus propietaris. Algunes estan arrebossades o s'han reformat amb materials nous de construcció. Són les que tenen un ús domèstic o agrícola. No obstant això, d'altres estan molt deixades o totalment abandonades. I un bon grapat de cabanes ja han desaparegut del terme de Juneda. Dèiem que a l'any 2007 quedaven en peu al voltant de cent trenta cabanes de terra. Ara ja no arriben al centenar. S'havia parlat al seu dia de fer una ruta turística per mostrar i preservar aquesta tipologia arquitectònica. Aviat es descartà aquesta proposta perquè suposava una inversió econòmica molt alta i ni els propietaris ni l'administració la volien assumir. Amb el món de la pedra mai s'ha dubtat a l'hora d'emprendre iniciatives de conservació que la fessin atractiva tant per a l'usuari com per al visitant. En el cas de les cabanes de tàpia s'ha deixat en mans exclusivament de la natura. Per sort, ara hi ha més d'un col·lectiu que, a més de difondre les seves virtuts, viu dels recursos que ens ofereix la terra. L'admiració per aquesta arquitectura ve, sobretot, per la presència d'una tècnica constructiva senzilla i fàcilment repetible.
Ara tenim l'ocasió de conèixer tots els seus topants. A Mollerussa, a l'espai cultural dels Canals d'Urgell s'hi faran ponències, debats i visites sobre el terreny. Tota la informació la teniu a www.latapialleida.cat. Els dies 26 i 27 de març, el congrés Terres de Lleida obrirà les portes a la tàpia. Reivindicar aquesta arquitectura, que és la més fràgil, és fer un homenatge als nostres avantpassats, que ens han donat una lliçó de sostenibilitat abans que se'n parlés tant, d'aquesta paraula.
Joan Cornudella Olivart