Parlem -una mica alegrement- de conques de rius i rieres a les Garrigues i al mateix temps ens queixem que l'aigua les envaeixi i rebenti marges i conreus. Curiós si més no. Es veu que ningú ha estudiat el temps que feia abans i que quasi tothom es basi en les experiències de la seva curta vida. Sempre hi ha hagut grans aiguats i sequeres a la nostra terra, una altra qüestió és si ara pel canvi climàtic s'incrementaran aquests episodis. Voldríem estius amb poca calor, hiverns suaus amb una nevadeta per fer fotos i, entremig, flors, violes i bolets! Com la canalla...

El problema és que, amb una meteorologia que es preveu més adversa, tenim un territori profundament humanitzat i amb cada cop menys humans i més vells. I volem continuar mantenint aquest paisatge resultat d'una acció secular sense dedicar-hi temps, esforç i diners i aquesta actitud s'atansa, ratlla i sobrepassa la imbecil·litat.