Seguim en pausa però la gana i la necessitat d'alimentar-nos no n'entenen, de pausa. Ens enfundem els guants, ens fiquem les mascaretes que voluntàries del poble han confeccionat i anem a comprar a les botigues del poble. "Ara sí que hi ha gent que compra al poble!" "A veure si aprenem a valorar-ho i seguim comprant aquí", aquesta és una de les converses que s'enceten a la cua que es forma a la porta de la botiga. "Aquí porten el pa de Rosselló", "sí, i en aquella de la Granadella", "la carn els dimecres", "i d'on la porten?". De comentaris i opinions no en falten pas, mentre jo em pregunto si comprar al comerç local vol dir consumir productes de proximitat. Quant producte local, de petits productors, agroecològic o amb valor social hi ha a les botigues dels nostres pobles? L'accés als supermercats i les grans superfícies amb més oferta i millors preus van obligar els petits comerços a tancar o a reinventar-se. Un canvi que va provocar que es deixessin de costat aspectes com la procedència dels productes que es venen. També ara és moment d'adaptar-se. Les botigues de les poblacions de la nostra comarca han estat el rebost de tots els veïns i veïnes i han vist triplicada la feina. Els productors locals han vist tancar els seus canals de distribució, mercats, restaurants i escoles, i s'han adaptat a la situació fent comandes en línia i repartiment a domicili. Tots som capaços d'adaptar-nos en situacions excepcionals. Davant aquestes reflexions, potser cal que botiguers i consumidors apostin per productes d'aquí, i potser són els productors qui han de facilitar l'accés als seus productes. I mentrestant, o ens hi posem tots plegats i transformem l'economia i el consum, o ens conformem amb el que sempre hem fet, acomodar-nos a consumir el que ens vagi millor i beneficiar les grans marques i superfícies.