A mig març, feia cua dins la farmàcia i als tres jubilats davant meu la dependenta els anava subministrant capses i capses de medicines. Els dos primers se n'emporten sis o set cadascú. Al tercer li toca el premi gros: nou capses, i tres més al cap d'un mes donat que l'ordinador s'aferma que encara en tenia. Dotze medicaments en total! Quan em toca, em sento avergonyit. Només volia un suplement ecològic de vitamina C i entenc la reacció de la dependenta: "Ja està?". Darrere meu, dos jubilats més amb el full de receptes a la mà.

Hem normalitzat que les persones grans prenguin sarpats de medicaments, els metges els primers. Un exemple de tants. Un veí té uns vuitanta i escaig anys i pren les pastilles A i B per necessitat. Un dia, un metge substitut li prescriu, per si un cas, un altre medicament, el C. Al cap d'una setmana patia malsons nocturns que el desvetllen i vertigen, que li impedia sortir de casa i gaudir de la saludable relació social. El metge titular, enlloc de treure el medicament C, li afegeix el D pel vertigen i l'E per dormir com una soca. Pels molts efectes secundaris creuats dels medicaments A, B, C, D i E, li'n van prescriure un altre, l'F. En uns mesos, l'home passa de dos a sis pastilles, tres vegades al dia, que el deixen baldat del matí a la nit. Fins que una filla, que és microbiòloga, aplica el sentit comú: t'elimino el medicament C, amb el qual cauen els D, E i F. A més, de la dosi de les pastilles A i B de, posem 20 mg, en prendràs 15 mg (té un tallapastilles) i dues vegades al dia en lloc de tres. Des de fa dos anys passa tots els controls mèdics i analítics, la malaltia crònica està estabilitzada i s'ha passat alegres tardes al casal, fins que l'han tancat. Així com alguns s'automediquen, potser molts altres s'haurien d'auto-desmedicar. Per la seva pròpia salut!