Que les agressions es produeixen per part de desconeguts. Que l'alcohol ha estat el motiu de la violació. Que si una dona no té intencions de mantenir relacions sexuals amb un home, no hauria de coquetejar amb ell. Davant de fets tan greus com aquests no hi ha "però" que valgui. Aquest cop ha passat a les Borges, i ho sabem perquè elles han tingut el coratge de denunciar-ho. Tot i això, poca resposta hi ha hagut entre la població. Per què mirem cap a un altre costat i ho justifiquem amb mites patriarcals? Convertim les agressions sexuals en invisibles quan realment són una pandèmia mundial. Els pobles no se'n salven i no ho volem veure. El primer pas és reconèixer que està passant, sense això no hi ha possibilitat de canviar-ho. Però és clar, qüestionar aquest tipus de conductes implica reconèixer que la nostra societat està fent alguna cosa malament, i no estem disposats a autocriticar-nos. Cal fer front a les agressions, invertir més hores en professional especialitzat per atendre les dones, sortir al carrer, alçar la veu, denunciar el sistema masclista en què vivim i, sobretot, qüestionar-nos.