Tal com els lectors recordaran, el dia 28 de novembre de 2018 la UNESCO va inscriure a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial la candidatura internacional L'Art de la pedra seca: coneixements i tècniques. Tot plegat va esdevenir a la ciutat de Port Louis, la capital de la República de Maurici, punt de trobada de la reunió anual del comitè intergovernamental encarregat de la salvaguarda de l'herència intangible, d'allò més fràgil i delicat que ens han llegat les generacions precedents.
Preservar i testar un bé material resulta relativament senzill. Les col·leccions i els museus en serien la màxima expressió. Ara bé, llegar un bé intangible tot sovint resulta una tasca infinitament més complicada. Els canvis demogràfics, socioeconòmics i productius que hem viscut la darrera centúria són tan profunds, que amb tan sols una generació podem veure desaparèixer -per sempre més- tota classe d'oficis i maneres de viure.
Recordo perfectament la reunió en què la vella junta del Centre d'Estudis de les Garrigues va decidir donar suport a la candidatura de l'art de la pedra seca, en tant que entitat dedicada a l'estudi etnogràfic comarcal. D'aleshores ençà, des del CEG ens hem esforçat per tal d'estar a l'altura de les circumstàncies en tot moment.
El Congrés de la Pedra Seca de les Terres de Lleida (23-24 de març de 2018) va comptar amb una nodrida i activa participació dels nostres socis. Des del 25 d'octubre i fins al 25 de novembre de 2018 -tres dies abans de la inscripció- el Centre d'Interpretació de la Roca dels Moros del Cogul va acollir l'exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya. A petició de Roger Costa, també vam contribuir a l'exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, inaugurada a Torrebesses el 14 de novembre de 2019. Finalment, el 25 de gener de 2020 -quan la nova junta començava a fer els primers passos en ferm- es va organitzar una memorable jornada a Vinaixa, sota el títol Present i futur dels marges de pedra seca a les Garrigues. Ara no podem parar de repicar.
Ferran Obiols