Tot i que les dones representen un paper indispensable en les economies rurals, tant als països desenvolupats, com als que estan en via de desenvolupament, tan sols fa tretze anys que el 15 d'octubre està marcat al calendari com el Dia Internacional de la Dona Rural. Ara bé, tots i totes sabem que tot el que té a veure amb la dona no és un motiu d'especial preocupació i no corre pressa. No vull que em titlleu de feminazi -adjectiu molt utilitzat últimament quan una dona trenca el silenci- per voler destacar que les dones del món rural pateixen una doble invisibilització: ser dones i viure en un entorn caracteritzat per la forta presència d'homes. Només la titularitat d'una de cada quatre explotacions agràries a Catalunya és en mans de dones, i l'ocupació femenina en el sector agrari és d'un 20%. És per això que no hauria de sorprendre'ns el desequilibri demogràfic arran de l'èxode de dones que marxen a treballar a les ciutats i que s'hi queden. No obstant això, a Catalunya s'han fet grans inversions, o això diuen, en les comarques més despoblades per tal de garantir l'equilibri territorial, però el que no tenen present és que primer cal assolir la veritable igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones.

La societat no es pot permetre el luxe de malbaratar tant de talent femení, hauríem de ser conscients que sense dones no hi ha relleu generacional, ni desenvolupament rural. La diferència entre el nombre d'homes i de dones va en augment i, en conseqüència, les comarques rurals es van masculinitzant. El medi rural necessita les dones, responsables de l'assentament poblacional i de la innovació del medi rural. Sense igualtat d'oportunitats no és possible garantir el desenvolupament rural. Així doncs, primer necessitem acostar-nos a horitzons de justícia i la resta ja vindrà.