Com tota persona que viu al poble, un dia a la setmana em desplaço a la ciutat a fer gestions. Al capvespre, faig els 40 km de tornada al poble, coincidint amb l'hora en què l'èxode rural diari dona lloc i es reflecteix en la carretera: un a un em vaig creuant els cotxes d'homes del poble, pagesos i ramaders que van a fer nit a la ciutat o a pobles més grans. Tenen tota la seva vida al poble, els pares, les terres, les granges, la cooperativa, el bar, companys, etc. Tot menys la dona i en alguns casos els fills.

La tendència és que moltes dones es traslladen a les ciutats, ja que no tots els territoris possibiliten el desenvolupament femení en un mateix grau. El món rural representa un dels contextos més complexos per afavorir la construcció d'unes circumstàncies de vida que garanteixin l'apoderament i la igualtat d'oportunitats de les dones. Un sistema patriarcal tradicional, la invisibilització, la falta d'oportunitats, que porten a la immigració femenina i la masculinització del món rural.

Tanmateix, amb una majoria d'homes com a propietaris de les explotacions agràries i al capdavant dels òrgans de govern, les dinàmiques el món rural estan canviant. Estan sorgint projectes d'emprenedoria amb lideratges femenins, plens de creativitat i innovació. Aquest nou paradigma es veu també a les xarxes socials, amb perfils de dones ramaderes, pageses, gestores forestals i emprenedores d'altres sectors que visibilitzen la seva gran tasca. Un nou model de dona que, després d'haver estudiat fora, retorna al seu lloc d'origen, o de dona neorural, i escull el món rural per engegar els seus projectes.

No existeix una dona rural universal del segle XXI, hi ha les que segueixen el desig de deslligar-se dels rols de gènere tradicionals, les que no troben un lloc d'igualtat per complementar els projectes de vida rural de les seves parelles, les que retornen valorant els seus orígens, les neorurals, etc. Diversitat de realitats a què el món rural s'ha d'adaptar per sobreviure oferint pobles amb cobertura assistencial, sanitària, educativa i sociocultural. Una millor dotació de serveis a la població significa la satisfacció de les necessitats vinculades al rol de gènere, tot i això no serien condicions suficients per parlar d'igualtat d'oportunitats fins que no hi hagi una corresponsabilitat efectiva de l'altra meitat de població, els homes. L'home del món rural, s'ha d'implicar activament en el reconeixement de la transcendent importància de les dones que viuen al món rural, en el trencament de rols tradicionals i afavorir la inclusió de les dones en espais històricament masculinitzats, i fer-ho des de la igualtat.

Tot i els canvis i la nova ruralitat, el món rural encara manté resistència al desenvolupament femení i social, més o menys evident en funció de les trajectòries de vida, del nivell educatiu o els esquemes socioculturals assumits per les dones. Sumat al fet que la corresponsabilitat encara és una assignatura pendent, i molts homes es resisteixen a perdre els privilegis de què havien gaudit.

Diversitat de dones del món rural, hem de fer comunitat, compartir entre iguals, apoderem-nos, només així contribuirem a revertir la situació de desigualtat que sofrim com a persones individuals i com a col·lectiu al món rural.