Avui vull posar sobre la taula una realitat que estic veient en els darrers mesos. Arran de la pandèmia de la Covid-19, sembla que estiguem més tristos que mai i intentem imposar-nos la felicitat. Al llarg de la nostra vida, hem après a veure la tristesa com una emoció que no volem sentir, la qual intentem evitar a tota costa. I el mateix passa amb la preocupació, la rabia i la frustració. En canvi, sentir-se feliç està relacionat directament amb l'èxit; senyors i senyores, la felicitat és la gran estafa del capitalisme, que ens diu que l'èxit és el camí cap a la felicitat, augmentant així els nostres índexs d'ansietat i depressió. No hauríem de negar les nostres emocions ni infravalorar el que sentim afirmant que "hi ha algú que està pitjor que jo, no tinc dret a sentir-me així". Sí, les coses podrien estar pitjor, però això no vol dir que el nostre dolor sigui insignificant. Acceptar, sentir i després treballar per aprendre a gestionar la tristesa; ser pràctic a la vida és aprendre a gestionar les nostres coses personals. Ara bé, amb això no us animo a estar tot el dia ploriquejant.